Salut Mental. Preguntes freqüents.

Són els problemes de salut mental un tipus de discapacitat intel·lectual o un dany cerebral?

No, no és un dany cerebral ni implica una discapacitat a nivell intel·lectual.

Les persones que tenen un problema de salut mental inicialment tenen les capacitats cognitives preservades; una altre cosa és que, amb els anys i amb el deteriorament, potser acabin presentant algunes dificultats, però en principi no hi ha motiu per a que sigui així.

Pot succeir que un dany cerebral sobrevingut (ictus, cop al cap, vessament cerebral…) amb el temps pugui ocasionar un problema de salut mental.

Els problemes de salut mental són hereditaris?

Es considera que hi ha una predisposició genètica, però això no implica que totes les persones que la tinguin acabin desenvolupant un problema de salut mental,.

Depèn de molts factors: de la situació emocional de la persona, de quins recursos i estratègies té per a poder fer front a les diferents situacions de la vida…

Per exemple, abans el servei militar era un moment de trencament  en el que, en molts casos, provocava la aparició del problema de salut mental. També podien ser factors de risc la  mort de persones properes, ruptures sentimentals,  problemes laborals… situacions de trencament que poden propiciar que el trastorn s’ acabi desenvolupant.

També és important el tema dels tòxics;  l’ us de tòxics (alcohol i altres drogues)  també pot ser un desencadenant per segons quins casos. El problema de salut mental és com un volcà adormit, sempre latent, però que segons en quines condicions pot generar una erupció.

Si a la possible predisposició s’hi afegeixen tota aquesta sèrie de factors que sumen el volcà entrarà en erupció més fàcilment.

Un problema de salut mental és incurable?

Nosaltres no parlem de curació, parlem de recuperació.

Quan hi ha un problema de salut mental, de vegades es produeix una pèrdua de capacitats, però aquestes es poden millorar, i cal treballar per recuperar la qualitat de vida que hi havia abans del brot o de l’aparició del problema de salut mental.

Es tracta de problemes de molt llarga evolució, que requereixen tractament, però la persona pot seguir un bon procés de recuperació i aconseguir tenir una bona qualitat de vida.

La persona amb un problema de salut mental pot treballar, tenir parella, fills…però tot dependrà del grau de la malaltia i de com s’ hagi abordat la patologia.

Com podem saber que una persona del nostre entorn pot estar desenvolupant un problema de salut mental?

Un dels principals senyals d’avís és el canvi que una persona presenta respecte a com s’havia comportat i relacionat sempre; no voler relacionar-se amb la família, amb les amistats, l’aïllament social… són comportaments que ens han de posar en alerta.

De ser sociable, ara passa a voler estar sol, de ser una persona extravertida ara passa a tenir un caràcter més tancat… i sobretot es perceb un patiment, que hi ha alguna cosa que li genera malestar.

Ja veuríem si tot això ha d’ anar acompanyat d’un diagnòstic, però el que sí que es percep és que la persona no està bé.  Cal tenir molt en compte els canvis.

I un dels més visibles és aquest aïllament, unes amistats que ja no hi son, una soledat cada cop més gran, i poc a poc aquestes persones és van separant de la realitat que tenien i, d’alguna manera, es van aïllant i van quedant més soles.

És degut al problema, no per una decisió personal, i llavors poden aparèixer temes d’  autoestima, de no sentir-se capaces, de veure’s diferents per tota aquesta sèrie de símptomes que tenen, veuen les diferències que poc a poc poden causar una separació de la realitat i se n’adonen, ho palpen, i això és el que provoca que es trenquin.

Quan una família es troba davant d’ aquesta situació, quin és el paper d’Arep? Com poden ajudar les persones els professionals d’Arep?

Donant suport i escoltant, tan a les persones que pateixen la situació en primera persona, com a les seves famílies.

Acompanyant, recollint el patiment, la seva preocupació i sobretot intentant entendre la situació, donant les primeres indicacions per a que entenguin que no són úniques, que allò mateix li passa a més gent i que estem aquí per ajudar-les.

És important explicar que això és una realitat que afecta a més famílies, a més persones i, per altra banda, escoltar a les persones ateses, ajudar-les i buscar la millor manera per a que puguin assolir els objectius, que seran diversos i diferents en funció de cada persona.

Cal acompanyar-los en aquest procés de millora i de recuperació en funció del què cadascú vulgui assolir, que pot ser tornar a treballar, reprendre els estudis… Es tracta d’explorar els seus interessos i veure quina és la millor manera d’ajudar per a que els aconsegueixn.

A Arep hi arriben dos tipus de persones:  les que ja venen derivades per altres serveis de salut, que ja tenen un major coneixement de la situació i ja pots treballar amb elles i les seves families i aquelles que apareixen en una situació inicial, on la familia no sap el que pot fer.

En aquests casos cal parlar amb la persona i amb la família per mirar d’ explicar aquesta nova realitat que no entenen i que les angoixa, i intentant orientar-los cap als serveis de la Xarxa de Salut Mental ja que en aquests primers moments ens podem trobar amb moltes resistències.