Parlem sobre els prejudicis
L’estigma és un conjunt de prejudicis i idees errònies sobre actituds negatives cap a persones amb problemàtica derivada de la salut mental. Implica un rebuig social, por i accions excloents que dificulten el procés de recuperació i inclusió a la societat..
“És fràgil, inestable, negativa, extravagant…” Només pel fet de tenir diagnosticat un trastorn mental, la teva família, l’entorn més proper i l’àmbit professional sanitari atribueix automàticament unes de les moltes etiquetes. Quines són les veritats i mentides més comunes?
Mite: Som més violentes i imprevisibles que la resta de la societat.
Realitat: No som més violentes que la resta de la població, de fet som 10 vegades més propenses a ser víctimes de delictes.
Mite: Les persones amb problemes de salut mental no poden treballar.
Realitat: Probablement treballes amb alguna persona que té o ha tingut un problema de salut mental.
Mite: Les persones amb problemes de salut mental no poden tenir fills.
Realitat: La gran majoria de les persones poden tenir una vida “normalitzada” amb un bon suport i, quan calgui, bona adherència al tractament.
Mite: Sóc diferent i la gent em veu així.
Realitat: Una de les barreres més grans és afrontar les actituds negatives de la societat, així com el propi autoestigma.
Mite: Un trastorn mental és incurable i anar al psiquiatre és de bojos.
Realitat: La majoria ens recuperem i assolim una bona qualitat de vida i, en altes casos els símptomes poden esdevenir crònics, com passa amb altres malalties (cardiovasculars…)
Mite: No hi ha res que pugui fer jo per ajudar.
Realitat: La família i les amistats són la peça clau, escoltant, fent companyia, acompanyant…
Aïllament, rebuig social, dificultat per participar en les activitats comunitàries, mala adaptació a la feina, baixa autoestima per autoestigma…
Aquestes són algunes de les moltes conseqüències de l’estigma.
Si tens dubtes o necessites suport, posa’t en contacte amb nosaltres.